Tag Archives: vida social

Chico Whitaker i el canvi personal

Hi ha dues maneres d’entendre i afrontar la crisi: restablir les condicions rellençant l’economia dins el sistema actual; o la recerca d’altres paradigmes des d’una presa de consciència universal afegint els valors de la creativitat, la solidaritat i la simplicitat. La primera està en mans del governs, la segona en mans de tothom. Cada vegada hi ha més gent que busca la segona, és la societat civil com actor polític. La situació actual és resultat del paradigma actual “l’avidez del corto plazo”.

Paraules de Chico Whitaker en la 12 Nit de la Solidaritat de Mataró. Recuperar confiances en l’economia, en la política, … segurament és recuperar la confiança en les persones mateixes. Whitaker, com a cofundador del Foro Social Mundial, fa aquesta defensa i transmet aquest optimisme. L’extensió de moviments, bones pràctiques, organitzacions,… societat organitzada en definitiva que jugarà cada vegada més un paper d’actor polític. El canvi de paradigma, segons Whitaker, és canviar també el concepte del “viure bé”, d’un frenètic i fals consumisme al viure en sintonia amb la resta i amb la natura.

Darrerament, per casualitat, o no, cau a les meves mans referències justament sobre el que déia Chico, “l’avidez del corto plazo“. Aplicable a la crisi (guanyar diners i el més ràpid possible), però també a altres aspectes de la vida, pública i privada (la política del zàping, o els contes en 1 minut). I em quedo també amb una expressió que Whitaker utilitza sovint, “comunicar hacia afuera. Umm, la política necessita comunicar cap a fora, precisament.
Etiquetat

Medalla Macià per en Pasqual Fernández

Aquesta setmana Pasqual Fernández ha rebut la medalla Francesc Macià que atorga la Generalitat de Catalunya. Pasqual és una persona amb trajectòria. Persones anònimes que posen nom a les lluites de la història comuna. Amb la seva militància sumada a la d’altres companys i companyes han fet que visquem les llibertats i heretem els valors. I sobretot que tinguem referents propers. Perquè el socialisme no només són les idees, són les persones i el que ens transmeten de generació en generació. Sense cap mena de dubte es mereixen el reconeixement i el meu agraïment. Una de les coses més boniques de l’agrupació política és precisament compartir idees que es traslladen i adapten segons la generació, i en definitiva una història amb transfons comú. No oblidem els que han estat abans que nosaltres.

La militància de Pasqual, socialista i sindicalista, va començar a Bèlgica, on va emigrar a l’any 1960. Molts espanyols treballadors immigrants en altres països europeus (cançons a l’emigrant les escoltavem a casa). Nascut a Cehegín (Múrcia), com molts mataronins i mataronines. La medalla Francesc Macià reconeix els treballadors o empreses per la seva dedicació, iniciativa, i progrés. És just. I just que aprenem de les bones experiències. Perquè en definitiva el progrés de Catalunya, el de la meva generació, ha estat per l’aportació de gent vinguda d’arreu, com en Pasqual.

Felicitats, i merescudes!

Etiquetat
%d bloggers like this: