Tag Archives: cultura i creació

TRES DONES de Sylvia Plath

No havia llegit el poema TRES DONES de Sylvia Plath. I estic contenta d’haver-ho escoltat abans de llegir-lo.

La llibreria Doria, de Mataró, va pensar que dir-lo en veu alta i convocar per escoltar-ho era una bona idea per commemorar el 8 de març. I crec que la va encertar.  M’agrada la litúrgia de les llibreries que convoquen i fan de llibreries i commemoren amb literatura.

Em va agradar escoltar la veu de Sylvia Plath quan el recità a la BBC el 1962, un any abans de la seva mort, amb el so i la veu de magnetòfon dels seixanta.  I em va agradar les tres veus de les nou dones que van llegir en català, castellà i anglès. L’atmosfera de les paraules ben trobades, ben escrites, ben dites, a vegades són un bàlsam, una reconciliació, un entendre’s,…  d’altres una empenta, una revolada o una valentia, i encara hi ha més. Per això serveix també la poesia.

TRES DONES són tres maneres de viure la maternitat, la dona que s’avoca a ser a mare, la dona que vol ser-ho i no pot, i la dona que ho és malgrat tot. Sylvia Plath ho relata de forma magnífica. Ens podem reconèixer en aquests tres miralls que també pot ser un de sol. Perquè més enllà de la maternitat, llegeixo també entre línees  altres lluites.

Trobem el poema en el recull Sóc Vertical, de Proa, en anglès i català traduït per la gran Monstserrat Abelló. En la seva introducció ella mateixa ens diu: “perquè crec, com Sylvia Plath, que la poesia és per dir-la en veu alta”. I parla de dir-la en comptes de llegir-la i entenc  que dir passa per l’ànima més que no pas llegirNordica Libros té una edició preciosa i delicada del poema en anglès i castellà, amb la il.lustració de Anuska Allepuz que ens condueix i ens acompanya. Significatives les flors de cirerer, o que jo intueixo que són flors de cirerer.

10octubre2014 044

The city waits and aches. The little grasses

Crack through stone, and they are green with life.

I en un altre moment parlarem de la maternitat, tan lligades com estem amb ella, esdevingui o no.

Etiquetat , , ,

Una llibreria

fotosMOBIL 104

La façana de maó de pedra està ennegrida pel pas del temps. La porta d’entrada és ampla i alta i ja insinua la mena d’abast de l’interior. Acompanya els primers passos dos aparadors, a banda i banda, a dreta i esquerra, amb novetats i altres entreteniments. La primera sala és la més gran, parets encimbellades i amb prestatges fins el sostre, taules atapeïdes amb els títols i les portades més suggerents. Una escala condueix a l’altell on el cor ha estat substituït pel culte a les humanitats. Des de la sala gran comença un recorregut per passadissos i espais que s’estrenyen i s’eixamplen on el fil conductor continua sent les lletres. En un determinat moment el terra s’obre en  un quadrat de vidre i  una altra escala baixa a l’antiga cripta on les paraules d’ara omplen els silencis d’abans. El passeig acaba, o comença,  en les il.lustracions i les faules dels més petits.

I en tot el recorregut la fusta vella i fosca acompanya i cruix sota els peus.

La foto és la de Madrid, en Callao, però la descripció és de la de Barcelona, desembre 2013

Etiquetat
%d bloggers like this: