Category Archives: puntdellibre

soroll

img_0291-4

El soroll té tacte i té olfacte. Extraordinària descripció. Acumulacions de so. Helen Keller. El món on visc.

 

Lila i la democràcia

CAM07798

Vaig llegir Lila perquè me’l va recomanar la meva llibretera. Vaig anar entrant en el camí de la seva protagonista (perquè camina), poc a poc, que potser és el que volia la seva creadora, Marilynne Robinson. Lila camina per vials i camina cap a l’interior. Fins sacsejar les respostes de fe de John Ames. Magnífics diàlegs entre tots dos, que són quelcom més que diàlegs i que has de rellegir i aturar-te per pensar-hi una estona. Això és una de les millors coses que provoca la bona narrativa, pensar.

Ahir vaig escoltar Robinson al CCCB en una conferència amb un títol tan suggerent com “la imaginació i la democràcia”. Tot i que en un principi no ho semblés, i tant que té relació amb els seus llibres, perquè forma part del seu imaginari i de la seva filosofia de vida. És també una de les millors coses de la narrativa compromesa, la voluntat comunicativa és una raó de ser. Escriure per què, escriure per a què.

L’escriptora ens va parlar que “la democràcia depèn d’assumir profundament les potencialitats de les persones, del que poden arribar a ser” i el risc que vivim en aquests moments al perdre l’essència democràtica quan es vulnera la igualtat d’oportunitats i es planifica l’educació de forma mercantilista, que no és una altra cosa que pensar en les persones com a mitjà per a un fi i que és la competència econòmica. D’aquí que alguns vulguin renunciar a la filosofia i les arts. “Fer que la gent es vegi determinada per les circumstàncies, rebaixa les expectatives”. I li dono voltes i voltes a aquesta afirmació i quanta raó que té – determinada, circumstàncies, expectatives-. I si no, considerem què intenten inculcar els relats que se’n fan de la crisi “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. “Qualsevol ordre (d’ordinalitat) social i econòmic és corrupte”.

Lila trenca precisament amb aquest darwinisme social. És el coneixement un do que cadascú portem a dins, és un do, és un potencial intransferible, i és set de saber-ne més, perquè és la creativitat el que ens allibera. Robinson va fer un altre mirament revolucionari, “l’observació desperta la consciència i la imaginació ens prepara per entendre les persones perquè és un lloc d’empatia”. I és el que aplica amb la creació dels seus personatges, i se’ls estima, perquè és la manera de crear llaços amb el lector. La literatura és un instrument tremendament valuós quan crea empatia i compassió, és a dir, quan els personatges de ficció ens esperonen les idees i conviccions.

Lila és una recerca inacabada, tant la de Lila com la del reverend Ames, com la de tothom. És una pregunta constant sobre per què les coses són com són, si existeix o no una pauta o de quina manera interferim. És la soledat imprevisible, entre la llibertat i l’afecció.  I és algú que esperona a viure perquè confia en la naturalesa humana, “fins i tot en els pitjors moments som únics i complexos”. Lila podria ser un personatge secundari, però és protagonista (com va dir la Jenn Díaz). Ho seria de secundari des del determinisme social. Però en aquest relat és protagonista.

Després de Lila caldrà continuar llegint els anteriors, Gilead i En casa. Potser segueixo un ordre de lectura descendent, però ho és per casualitat (o potser no).

foto de la conferència Imaginació i Democràcia al CCCB de MarilynneRobinson i amb la presentació de JennDíaz

Etiquetat ,
%d bloggers like this: