Hi ha una escena que li agrada especialment de l’aeroport. Més ben dit, una escena que es repeteix constantment al mateix aeroport. Just a la porta d’arribades/llegadas/arrivals. Sempre l’observa des de l’altra banda, des de la barana metàl.lica que deixa l’espai prudencial amb la porta abatible. Hi va encara que no esperi a ningú, perquè de fet, mai no li arriba ningú en avió. Es pot passar hores a peu dret. Escolta les converses dels que esperen i escruta les cares dels que arriben cada vegada que s’obren les fulles de vidre. Alguns busquen amb la mirada i fins i tot s’aixequen de puntetes per veure millor per sobre dels caps, i d’altres sempre tenen pressa i no necessiten trobar ningú amb la mirada. Tothom amb el seu equipatge, però amb equipatges diferents segons el vol d’origen.
marges 