model d’estat i maduresa democràtica

Article publica a CatalunyaPress el 4 de juny de 2014

Els arguments que fan servir alguns sectors per defensar la continuïtat de la monarquia, apel.len al paper instrumental que ha tingut la corona en la transició democràtica. I això no ho qüestiona ningú. Però a parer meu  no és convincent per als nous temps associar monarquia amb estabilitat democràtica.

No ho és per diferents raons: perquè si tenim l’estat que tenim, és a dir, una monarquia parlamentària, és una conseqüència de la sortida de la dictadura,  tot i que pactada i tot i que ha donat els seus fruits històricament parlant,  però no deixa de ser el resultat d’aquell moment que és el que és; perquè som vàries les generacions que no vam votar aquest model d’estat, i amb això no vull dir que cada generació hagi de replantejar-ho tot, però els moments actuals i les bases actuals són força diferents de fa quaranta anys; perquè no es pot associar estabilitat democràtica amb monarquia, ara ja no, o és que d’altres models no són estables?; perquè en definitiva és menystenir la maduresa de la ciutadania si de forma subliminar es diu que es necessita un rei per a tutelar aquesta estabilitat.

Replantejar el model d’estat ha deixat de ser tabú, i això crec que és un símptoma de maduresa democràtica i així s’hauria de valorar. Un debat latent, que hi era, que ha anat creixen, i que aflora amb l’abdicació del rei, però no només. Coincideix amb moments de canvis profunds, i m’atreviria a dir que amb la visualització d’una plantilla esgotada, o si més no, sense perspectiva de recorregut col.lectiu. No és només la qüestió de Catalunya, que és evident que sí, és una crisi dels paràmetres econòmics  i de desenvolupament i amb la imposició d’unes mesures que estan canviant l’estructura social i laboral cap a una societat desigual i polaritzada. Una crisi del model territorial i de gestió de la descentralització de l’Estat, una crisi de la política i les institucions. Quan aquests dies algú diu que el nou rei ha d’afrontar els reptes actuals i les reformes necessàries, no ho trobo pertinent, perquè no és un cap d’estat amb un programa ideològic explícit ni de govern que compti amb la validació de les urnes.

En el fons la gent reclama una regeneració profunda i un nou projecte de construcció col.lectiva, tant a Catalunya com a Espanya. Els resultats de les eleccions europees és el símptoma, igual que la gent a les places. El bipartidisme ha anat perdent molts electors, ara per ara va a la baixa, i ara per ara és el que garanteix la continuïtat de la monarquia. Però en funció de futurs mapes electorals podria canviar i potser també per això les presses d’aquests dies.

És cert que les regles de joc s’han de respectar i són les que tenim. Però la maduresa de la ciutadania pot canviar aquestes regles del joc si així ho considera necessari. I això és evident que s’ha de fer a través de les urnes. El model d’estat, territorial, de desenvolupament social i econòmic,… seran, o haurien de ser, clau en els propers programes electorals i de forma inequívoca. Així com un nou pacte, social i polític.

Anuncis
Etiquetat ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: