Europa ha de ser útil

Article publicat a CatalunyaPress el 21 de maig de 2014

1400655640309

La gent ja no sap qui pren les decisions, però sí pateix les conseqüències. Patir les conseqüències de determinades decisions polítiques hauria de ser motiu suficient per voler canviar les coses, i el primer pas per fer-ho és votar. Però no és el que s’espera el proper diumenge amb les eleccions europees precisament.

El que més em preocupa de la situació és aquesta mena de sentiment que s’instal·la: la política no és útil. Perquè si fos una altra la percepció,   hi hauria més mobilització. Hi ha qui diu que ara sí hi ha més politització, però jo no ho sé veure, no pels barris que transito, tot i que sí se’n parla, però de polítics per acusar-los i de l’angoixa de la incertesa, i són coses diferents. No percebre la política com a útil és una de les raons de pes que motiven l’abstenció. I el que més m’indigna és caure en la teranyina dels poders que no volen que es parli de política ni que se’n faci. Perquè en definitiva és el poder que tenim els que no tenim poder,  per  posar els límits i les condicions als que volen camp obert per especular en funció dels seus interessos, és el poder que tenim en definitiva per establir les regles del joc que defensin els interessos col·lectius i la igualtat d’oportunitats.

Estic veien una campanya més en clau nacional que europea, sobretot per part dels dos grans partits estatals. Penso que l’insult que intenta desprestigiar a l’adversari ja no mobilitza.  Però la responsabilitat no és únicament dels representants polítics, ho és també dels mitjans de comunicació. Jo mateixa he comprovat en algunes ocasions que explicar idees no és publicable, i sí ho és alçar el to contra l’altre. No dic que no hi hagi debat, precisament és el que es necessita, però debat de les idees, i no soroll. Crec que sovint es cau en la trampa de considerar l’electorat d’immadur, i això és el pitjor. L’insult fa canviar de canal.

I per altra banda creixen els populismes, amb les seves diferents variants, que s’alimenta de la frustració i del conflicte i que apel·la a la immaduresa. Em pregunto si el vot que els fa créixer és convençut o és de càstig.  És aquí on l’esquerra té un dels seus grans reptes. I no penso que la manera de guanyar-se la confiança sigui simulant el seu estil, sinó amb un relat renovat que assumeixi les dificultats dels moments, la comprensió de les realitats, la coherència en el relat i en l’acció,  apel·lant a la maduresa de la societat des de la sinceritat, amb propostes transformadores i no amb promeses electoralistes, i amb la valentia de fer front al pensament únic que s’imposa. I fer-ho des de la força de les pròpies conviccions i paraules, sense complexos.

Tot és com decadent, i perdoneu que sigui tant contundent, però també ho dic perquè és contra l’escepticisme que provoca aquesta decadència contra el que cal lluitar. I el cas és que necessitem més Europa i una Europa diferent.

 

Advertisements
Etiquetat ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: