Arribades/Arrivals

IMG_20141021_010104

Hi ha una escena que li agrada especialment de l’aeroport. Més ben dit, una escena que es repeteix constantment al mateix aeroport. Just a la porta d’arribades/llegadas/arrivals. Sempre l’observa des de l’altra banda, des de la barana metàl.lica que deixa l’espai prudencial amb la porta abatible. Hi va encara que no esperi a ningú, perquè de fet, mai no li arriba ningú en avió. Es pot passar hores a peu dret. Escolta les converses dels que esperen i escruta les cares dels que arriben cada vegada que s’obren les fulles de vidre. Alguns busquen amb la mirada i fins i tot s’aixequen de puntetes per veure millor per sobre dels caps, i d’altres sempre tenen pressa i no necessiten trobar ningú amb la mirada. Tothom amb el seu equipatge, però amb equipatges diferents segons el vol d’origen.

Etiquetat

el precariat

Article publicat a CatalunyaPress el 3 de desembre de 2015

Les dades d’atur registrat al mes de novembre són un incentiu per a l’optimisme després de tres mesos consecutius de pujades i comparat amb tota la sèrie històrica des de 1996 d’aquest mateix mes. Però és un optimisme tímid si tenim en compte que encara hi ha més de 4 milions d’aturats a Espanya i més de mig milió a Catalunya, pel que fa a persones inscrites en els serveis d’ocupació, que és diferent al total de població activa desocupada.

Però la qüestió ja no són les grans xifres quantitatives, sinó la qualitat del mercat laboral, perquè a la fi és el que ens defineix el model econòmic i com aquest condiciona  el model social. La preocupació és que la precarietat del mercat laboral ja no és conjuntural d’un moment econòmic difícil, sinó que consolida un sistema social desigual i cada vegada més estructural, i cal dir que la Reforma Laboral hi ajuda. Amb les actuals condicions es produeix una nova fragmentació de classe, que no substitueix a les anteriors, sinó que es superposen.

Guy Standing  parla d’aquesta nova classe social, o més aviat situació social, que és el precariat: una nova manera de viure i la primera vegada a la història que es perden drets sistemàticament. Hi ha diferents factors que ho provoquen, com l’obertura del mercat global que quadruplica la mà d’obra, la revolució tecnològica, la imposició del pensament liberal econòmic, o la destrucció del sistema de redistribució de la renda (augmenta la renda nacional adreçada al capital i disminueix el pressupost de les prestacions). Quan veiem reduïdes les prestacions socials no és una altra cosa que la substitució d’un sistema de drets per un sistema vinculat als recursos, i la diferència és prou substancial, entre drets garantits i prestacions vinculades a recursos.

Si el treball és el que ha estructurat la nostra organització, aquesta nova situació de feina i no feina i quin tipus de feina, és evident que condiciona la manera de viure: vides diluïdes per la incertesa crònica. No tornarem als temps de l’antic proletariat amb feina estable a llarg termini i prestacions garantides (en aquest sentit es perd poder i narrativa).

Els col·lectius que formen aquesta nova situació social són variats, no és tampoc el lumpen de les nostres ciutats, tot i que compten amb riscos per ser-ho.  Són famílies i fills de classes treballadores, són minories (com les persones immigrades), són gent preparada a la universitat amb la promesa d’un futur que no tenen.

De tot això es desprenen conseqüències, riscos, problemàtiques i oportunitats, com tot a la vida. I faig una llista ràpida: la redistribució de les seguretats, l’organització del temps, l’accés a l’espai públic (en un sentit ampli i democràtic), l’educació (no mercantilista), la redistribució de la renda… I és evident que també té conseqüències en el mapa polític. Per això no ens hauria d’estranyar la mutació i volatilitat de les opcions electorals i l’aparició de noves formacions que intenten recollir la frustració d’aquestes vides de frontera.

Etiquetat , , , , ,

Canvien els hàbits i canvia el turisme

Article publicat a el Periódico el 3 de desembre de 2015. Tema del dia Minivacandes de desembre

Augmenta el turisme si l’economia va bé i disminueix quan van mal dades. És evident que és un dels sectors que més fluctua en funció de la situació econòmica, tant de la personal i familiar com la de l’entorn, i on juga un paper important la percepció del moment. L’increment que experimenta el turisme pot tenir elements de recuperació econòmica notòria.

Però ¿viatgem igual que ho fèiem abans o igual que les generacions anteriors? També és evident la resposta, i és aquí on podem llegir altres interpretacions. Hi ha un seguit de factors que han canviat i estan canviant els nostres hàbits, i aquests factors també són importants per al disseny de l’oferta turística per als propers temps.

La flexibilitat i la inestabilitat laboral provoquen per si mateixes diferents formes d’organització del temps. El típic i exclusiu mes de vacances concentrades a l’agost es transforma en petites vacances al llarg de l’any, i la feina estable i continuada muta cap a períodes alternatius de feina i no feina. Si canvia el treball, que és el que fins ara ha regit la nostra manera d’organitzar-nos, és lògic que canviï l’organització del temps i la percepció que en tenim, i aquest és un factor que serà cada vegada més influent en tots els àmbits, inclòs el turisme.

El fet de viatjar té un nou valor i ja no està a la cua de les nostres necessitats, si més no, per a una classe mitjana i treballadora que ho valora com a fet cultural, de coneixement i d’oportunitat. En aquest sentit canvia el mateix concepte de turisme, de vacances i de viatge. Potser sortides més petites i més properes i per tant més econòmiques, per no renunciar del tot al plaer de fugir. O de les vacances a la platja de l’estiu a les visites de ciutats europees a la tardor, per exemple. Una nova economia més diversificada i una economia vinculada prioritàriament als serveis també dóna peu que els territoris i les ciutats busquin, i trobin en alguns casos, oportunitats per al turisme. Posar en valor les potencialitats turístiques  del territori, urbà o natural o combinat, és una pràctica que s’estén. Creix  l’oferta i creix la varietat (turisme cultural, de compres, esportiu, natural…) que s’adreça sobretot a un bon gruix de població urbana i famílies joves. En una situació d’economia inestable, semblaria lògic substituir el viatge, per escapades esporàdiques,  i és aquí el lloc on es poden trobar les ofertes del territori amb les noves necessitats de la gent. Per altra banda, la diversitat i les modalitats de l’oferta fan més accessible l’acció de viatjar, sobretot des que podem organitzar-nos el viatge des de casa, sense oblidar les oportunitats que representa aquesta diversificació per als agents econòmics.

Cal dir que desembre és un mes on el turisme aprofita el que ofereix el calendari, un gran pont, el que envolta les festes de Nadal, i  unes festes cada vegada més viscudes com a oportunitat per escapar-se, més enllà de la tradició.

Sovint els hàbits de la gent s’anticipen als canvis estructurals, i normalment el mercat té la capacitat d’intuir-ho.

Etiquetat
Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3.511 other followers

%d bloggers like this: